Fins fa poc érem feliços. D'acord, relativament, ens sentíem joiosament sobris. No estàvem borratxos d'alegria, però alguna copeta de satisfacció anàvem trincant. Potser ens entrenàvem, d'amagatotis, per a les properes olimpíades de les taules nadalenques, que esperàvem amb gran esperit de benaventurada competició líquida. Però ara se n'ha anat tot a la merda. Torna l'esquarterament. No, del gall d'indi, no; ni de la guineu a la molsa liofilitzada. Torna la fractura, la partició, la divisió de les famílies catalanes: T-Usual o T-Casual?

No tenim resposta clara. Ningú sap quina targeta de transport públic a Barcelona serà millor usar: la T-Casual (una nova-vella T-10) o la T-Usual (una nova-vella T-Mes). Neuronalment no arribem a treure la neurona clara de l'assumpte. No podem, no sabem comparar. No podem valorar per incapacitat animal. Les noves targetes ens ofeguen en un vegetalisme interrogatiu mode escarola podada. No sé, nois i noies. El debat està servit i hem d'anar al llit. Perquè més que targetes per anar amunt i avall això, realment, és un nou tomahawk trufat de fractura social.

Barcelona i Catalunya no es mereixen un altre motiu de ruptura familiar, amical, mineral. Ja estem cansats: divideix votar, furgar-se el nas espasmòdicament, la petanca practicada amb drons, el pa amb tomata sucat de les dos bandes... i ara les targetes casual, usual, arterial, cigonyal, salival, bacterial, dogal, pericial, bronquial, hexagonal, postindustrial, esquimal, omnidireccional, monacal, el·lipsoïdal, coaxial, facial, cardenal, aracnoïdal, quinquenal, subbranquial, pluricultural, fecal, palatal, asexual, octogesimal, postglacial, tridimensional, pleural, neocolonial, carbassal, internasal, sobrenatural, abdominal, consubstancial, meridional, episcopal, intestinal, forestal, hormonal, dialectal, cervical, extrapiramidal, anticoncepcional, marsupial.... Què ens volen dir amb aquests noms? Que tot és casualment inesperat? Que tot és usualment freqüent? Què ens volen dir veritablement? Que tot és incomprensible? Indesxifrable? Inexplicable? Que tot és relatiu? Potser ens ho pot explicar el que va menar el metro. Baixem-hi.

El 30 de desembre del 1924 s'inaugura la línia del primer ferrocarril metropolità de Barcelona. Tram entre "Catalunya" i "Lesseps". Un home, un savi, un científic, un enginyer: Esteve Terradas director de la Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat de Catalunya. Dirigeix la construcció del Ferrocarril Metropolità Tranversal de Barcelona. I fa l'estació de Plaça Catalunya i Plaça Espanya. Terradas sí que era l'amo de l'encefal. Tuteja Albert Einstein. De fet, el català convida l'alemany a Catalunya el 1923. Són amics i col·legues d'anades de l'olla neuronal. El físic, el pare de la teoria de la relativitat, va dir a Barcelona sobre Terradas: "És un dels cinc homes més intel·ligents que conec i un dels pocs que pot comprendre la teoria de la relativitat", Potser ell, via ouija, ens pot dir si és millor ser Usual o Casual. O animal, mineral, sideral, sidral...