Ei, 2020, ja vens exigint!
Doncs a veure si anem reconduint
Que hi ha 2019 raons abans que tu
Que et fan tururuuuuuuuuu!
 
2020, què podem esperar de tu?
Això voldria saber jo sense haver de fer muuuuuu
Que Catalunya no serà independent
T’ho puc dir jo sense menjar detergent
 
Ei, 2020, no cal que siguis indulgent
Si cal fot-li una mica a l’aiguardent
2020, seràs com els 2019 anys d’abans?
Una promesa malmesa,
Un tall desfet de Comtessa
Hem de parlar d’Ada l’alcaldessa?
Que potser necessita una altra disfressa?
Ara vol ser abadessa, arxiduquessa, o deessa?
 
Tractem-ho! Parlem-ho! Debatem-ho!
Què potser serà l’any de la negociació?
O potser el de l’explosió?
Taula, acord, diàleg, consulta...
Però tot això faculta o dificulta?
Perquè hi ha presó, sentència sense raó,
inhabilitació, i ni reconegut el dret a viure dins d’un canaló!
 
No sabem on som, ni qui som...
Ara mateix igual som un colom com King-Kong
També potser som un majordom, un CD-Rom
Un bocí de llom, l’orella d’un prohom
Una cisterna de rom, un marsupial ben plom,
Una porta sense pom, una congelador ple de gom a gom
No sabem si hi ha quelcom, si això va per tothom,
No sabem el nom, ni el cognom, ni el sobrenom d’un gnom
 
I hom sempre es preguntarà:
El 2020 serà l’any del Booommm!!!?
De l’explosió, detonació, circumcisió,
Confessió, elecció, transfusió
Col·lisió, propulsió, erecció,
Cohesió, regressió, conversió...
De la central nuclear de mel i mató,
De l’apocalipsi de barrufets zombis a reacció,
De la catarsi de carquinyolis amb metafísica de nació...
 
Aturem-ho ara que ja arriba el Vint...
No m’hi captinc, em continc, no el menystinc,
Em mantinc, que l’únic important del Vint és que
No m’abstinc de l’explosió que de viure obtinc
Perquè si no voldria dir, oh vint!, que no et tinc!