Com sempre Ada Colau ja hi ha anat. Ha tornat del futur per dir-nos que limitarà a 30 quilòmetres per hora la velocitat a gairebé tot Barcelona (ara ja ho és a el 50% de les vies i vol arribar al 75%). Nosaltres, vull dir el meu gat i jo, no hi entenem de velocitat. Si em dius que s'ha d’anar a 28 km/h, doncs això. Com si em dius 40, 32 o -12. Jo què sé. A quant s'ha d’anar per Barcelona? Eh?

Confiem que els que ens diuen que s'ha a d'anar a 30 sigui realment així. Veureu, un ésser humà, caminant pot anar a 5-7 km/h; corrent a 20-30. Però és possible que als vehicles, a Barcelona, el hi surti competència de tracció animal. De fet, el meu gat pot anar a 48 km/h. Igual que l'emú. El peix volador, a 55. La libèl·lula, a 85. El calamar a la no romana, a 60. Si us trobeu un albertosaure, transita a 40. L'elefant,i el dofí, igual. La tonyina vermella, a 70. El pingüí del Cap circula a 33 km/h. El muricec pescador, a 30... La immensa majoria d'animals mantenen una velocitat de creuer per sobre dels 30 Km/h.

Per tant, el parc de criatures planetàries, en bona part, tindria prohibida la seva circulació a Barcelona per excés bestial de velocitat. Descartada la possibilitat de poder circular amb un colibrí (70 km/h), un ruc (50 km/h) o un pelicà (95 km/h) i si la rapidesa del moviment de tot tipus de vehicles cap cop és més reduïda, vol dir això que Barcelona també va a poc a poc, xino-xano, al ralentí?

No ho sabem. Però, de moment, l’Ajuntament ha dit que no vol el museu Hermitage amb seu barcelonina. Ja se'l quedarà Madrid. Quiets. Muts i a la gàbia. Poc a poc i bona lletra que ningú no ens cronometra. La ciutat frenant. La ciutat alentint el seu pas. La ciutat ralentitzada. Barcelona mandrosa, ronsejant, gandulejant, peresosa. La ciutat, com a cap i casal, d'un país també reduint marxes. Barcelona, a velocitat més natural, vegetal, com la del caragol: 0,05 km/h.

Així, la vida, és veu d'una altra manera més llisa, rasa, horitzontal, més d'encefalograma pla. Sobretot quan t'esclafen la closca, la casa, i tot fa xaf. I ja no treus banya. I ja no pots pujar a la muntanya. Ni treure vi. Ni res. No et mous. I ja hi ets. I ja has arribat al cel, o a l'infern.