Felip VI inaugura la nova temporada de la discoteca del Congrés. Xumba, xumba, xumba... El dj del regne ha punxat i ens ha dit que la Constitució és "el lloc de trobada de tots els espanyols". Xumba, xumba... per això "Espanya no pot ser la d'uns contra d'altres". Espanya una, y no mil quinientos una. La monarquia és el camí: al fons a la dreta. Can Felip. A la monarquia hi anem a petar tots. Vulguem o no. Ja ho deia Dalí.

L'artista empordanès era monàrquic. El periodista Joaquín Soler Serrano, a la mítica entrevista de televisió del programa A fondo el presenta axí: "Este es Salvador Dalí. Perverso, polimorfo, anarquista, surrealista, excelso, divino; déspota supremo que rompe con todo; el Dalí poseído de un delirio furiosamente dionisíaco; el Dalí ávido de dólares; el Dalí.... El dels bigotis de les deu i deu l'atura i diu: "Y, ¿me excusa?, monárquico". El periodista agafa el guant: "Y por encima de todas las cosas, y como siempre ha dicho y se ha autoproclamado, monárquico". I Dalí fa el míting: "Pero no políticamente, metafísicamente. Para mí la monarquía es la prueba de la vanidez del ácido desoxirribonucleico, o sea, que des de la primera célula viviente hasta la última, todo se ha transmitido genéticamente, pero no políticamente, porque soy apolítico total, o sea, si saliera un partido monárquico, nunca quisiera participar en ese partido político". Dalí, té raó. Felip VI, no.

El rei d'Espanya, anterior príncep d'Astúries, de Girona, de Viana, comte de Cervera, senyor de Balaguer, duc de Montblanc... de milions de llocs, coses, animals, criatures, tubs de PVC, bosses de patates.... també és Comte de Barcelona. I això és l'àcid desoxiribonucleic. El senyor ADN. La gènesi. Adam i Eva, el big bang, el carboni 14, les formigues, els dinosaures, els ibers, romans, grecs, fenicis, visigots, sarraïns i... els francs.

Els francs (el carolingis) són el cor d'Europa (França, Alemanya...). I sota el check point Pirineus tenien a uns paios subcontractats que els van endreçar en comtats (Barcelona, Urgell, Rosselló, Osona, Girona, Empúries, Ribagorça...) és la proto Catalunya.  I un bon dia, un encarregat del govern carolingi, que es deia Guifré el Pilós, comte de Barcelona, se li comencen a inflar els pebrots i els ovaris. Perquè els amos, allà on cagaven, deixaven la merda. Sempre empastifats.

Guifré i els seus volien anar nets per l'existència. La vida ja és prou merdosa com perquè obligatòriament t'emmerdin més. Així és que com el seu estat (carolingi) no responia als problemes reals, necessitats mentals, voluntats higièniques dels ciutadans (protocatalans) decideix fer pam i pipa a l'estat. Guifré el Pilós comença una nissaga pròpia. Guifré introdueix l'àcid desoxiribonucleic propi. Se salta la llei i nomena com a successors del comtat els seus fills. Bon cop d'ADN, defensors de la terra. Diu adéu als contractes escombraria de pseudollibertat dels francs. Adéu regionalisme autonòmic brossa. Hola, dret a l'autodeterminació. Hola sobirania. Hola, independència. Neix l'espermatozou Catalunya. I fecunda. Venim d'aquí: de la monarquia. ADN.

Per això, té raó el rei espanyol quan diu que "Espanya no pot ser la d'uns contra d'altres". La monarquia catalana és una i no cincuenta y una. De fet, Felip VI, els borbons, haurien de retornar els títols que no són seus i han usurpat per la força, la sang i l'alteració genètica del laboratori de la manipulació i la desmemòria implantant xips a tot vassall empastifat que de tanta tifa socialitzada no hi veu res. Per això Dalí era monàrquic. De la monarquia de l'ADN català. Ja va dir el pintor, decorant l'estació de Perpinyà, que allà hi havia "el centre còsmic de l'univers". Aquí és on va néixer el nostre últim gran rei, Martí l'Humà. A partir d'aquí tot, reialment i realment, inhumà.