Repassant el Pla Local de Joventut de Tremp 2021-2025, a l’apartat Participació, on es descriu el resultat del grup de treball que es va constituir per a la seva redacció, llegeixo una cosa que és preocupant: el comentari dels joves de 24 a 30 anys, que asseguren que a Tremp "no hi ha sentiment de poble". Encara més, es parla d'un "menyspreu que no deixa veure els aspectes positius del municipi".

És preocupant perquè revela la pèrdua de la identitat de poble. La identitat d’un poble es va formant al llarg del temps segons avança la seva història, i es reflecteix en un conjunt de costums, festes, manera de parlar... i també en el traçat dels seus carrers i places, i en els edificis que s’han construït en un moment determinat. Conèixer la història i el patrimoni del lloc on vius et fa veure’l de manera diferent. Per això és important la divulgació de la primera i la preservació del segon.

Tremp, de la qual els orígens es remunten al segle IX, ciutat medieval, vila closa, Fidelissima Civitatis de la guerra de Successió, a partir del segle XIX principalment, va anar modificant el seu aspecte, però encara avui resta visible com va ser en el passat. 

Crec que caldria potenciar més la seva història. Per posar alguns exemples, la part que encara queda de la muralla passa inadvertida, igual que les vidrieres de la casa Feliu, amagades darrere la copa dels arbres. Aquest patrimoni material s’hauria de ressaltar i cuidar, però no només pel visitant sinó i sobretot pel nostre gaudi, el dels habitants de la ciutat. 

Un lloc del qual en coneixes la seva història i les seves tradicions et transmet la necessitat de tenir-ne cura. I això et fa sentir part del poble, sentir la satisfacció de pertànyer-hi encara que no hi hagis nascut.

S’ha de reforçar el sentiment de pertinença en el si de les famílies, a l’escola, a través de les entitats. Forma part del bagatge cultural de les persones i afavoreix la cohesió social. Potser així els joves tornaran a sentir que formen part d’una població amb història, amb un paisatge que sorprèn el visitant i unes tradicions entranyables.

Una noia, a les xarxes, parlava fa uns dies que la seva àvia l’havia animat a mirar el seu poble amb "ulls de turista". Explicava que, a partir d’aquell moment, havia descobert un entorn del què gaudia cada dia en sortir de casa. Potser és això el que ens falta: mirar el nostre poble amb ulls de turista.