Es parla sobre les singularitats de les comarques pirinenques. Una singularitat és una peculiaritat, excepcionalitat, particularitat i, si es parla en termes científics, és el punt de l’Univers on les equacions de la física deixen de funcionar.

Qualsevol dels sinònims és aplicable a les nostres comarques, encara que personalment prefereixo la darrera definició que, aplicada al país, em fa veure com és d’injust redactar normatives pensant en termes generals, com si tot ell fos homogeni. 

Un bon exemple és la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació energètica d’habitatges amb fons Next Generation, que en la versió general estaven destinades a habitatges habituals, però que excloïen els que molta gent, que resideix en una ciutat, conserva a la seva localitat d’origen. I en la versió d’ajuts per a municipis de menys de 5.000 habitants, on no és condició que sigui domicili habitual, queda exclòs un municipi com Tremp, amb 29 nuclis de població, a causa dels seus 5.991 habitants.

En definitiva, no hi ha ajuts destinats a la millora de l’eficiència energètica per a un habitatge no habitual situat a Tremp. Malauradament, vivim en unes comarques on, per les seves particularitats, les normatives generals deixen de funcionar.

És una oportunitat perduda de millorar condicions d’habitabilitat d’habitatges buits que podrien haver incrementat el mercat de pisos de lloguer de la zona. 

Des de l’administració ens diuen que cal equitat territorial, que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats. De fet, és just, tots paguem els mateixos impostos. 

A les nostres comarques tenim una singularitat que ens va a la contra: som molt pocs. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, a finals del 2022, a l’Alt Pirineu i Aran hi havia empadronades 74.531 persones, que representen el 0,95% del total de Catalunya (7.792.611 habitants).

I com que som pocs, els plans per desenvolupar el Pirineu es van endarrerint o aparcant: el  Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, de 7 de setembre de 2006, el qual hauria d’estar enllestit l’any 2026 (tinguem paciència, que encara queden 2 anys i escaig). L’execució d’obres d’ampliació i modernització del reg de la Conca de Tremp, maig del 2010, aturat el 2015. 

Ara, pel que sembla, s’està dissenyant una Estratègia pel Pirineu, que s’ha d’implementar a partir del Pla d’acció 2024-2030. També s’han d’implementar les mesures de l’Agenda Rural, que ajudaran als municipis i habitants del Pirineu "a tirar endavant els diferents reptes del territori".

Pot ser que si tots aquests finalment es duen a terme, el nostre territori guanyi múscul, i per fi puguem deixar de dir que “ningú no se’n recorda de nosaltres”. Però si no passa, potser ens haurem d’emmirallar en els pagesos i fer una singular Revolta Pallaresa per reclamar els mitjans que ens calen per al progrés de les nostres comarques.