Quan circules per autovies fora del nostre territori t’adones que el que has escoltat tantes vegades, en relació amb els pocs recursos invertits a Catalunya, és ben cert i que la diferència és major de la que et podies imaginar.

Autovies, algunes amb molt poc trànsit, sobretot de camions, en unes condicions òptimes de paviment i manteniment, i d’altres amb una mica més de trànsit, però cap d’elles comparable al que suporta l’AP7, però en moltes millors condicions.

Aquesta manca d’inversions ens afecta als ciutadans del Pallars doblement. Per una banda, pel que fa a les grans vies de comunicació i, per l’altra, i més important per a nosaltres, a les vies que ens comuniquen amb les capitals de comarca properes i amb Barcelona.

Les carreteres donen servei a la societat, ja que faciliten l’accés als mercats de productes locals, la mobilitat dels treballadors entre zones més o menys properes, l’accés a serveis mèdics i socials, i són claus per l’enfortiment de l’economia local.

Actualment, si pensem en el fet que part de la població pot treballar des de casa, desplaçant-se una o dues vegades a la setmana a la seu de la seva empresa, encara es fa més important la millora de les vies de comunicació, ja que podria generar l’assentament de nous habitants al territori: persones que volen viure al seu lloc d’origen i d’altres que volen un canvi, fugint de les grans ciutats.

Si es vol repensar la mobilitat amb l’objectiu de dinamitzar un territori, posem l'Alt Pirineu i l'Aran, s’ha de fer un estudi exhaustiu des dels diferents punts de vista, extraure’n conclusions i elaborar un Pla a desenvolupar en un determinat període de temps. Aquest Pla hauria de ser objecte d’un seguiment rigorós per assegurar-ne el compliment per part del Departament responsable i dels representants locals de les zones afectades, fent públic qualsevol canvi o endarreriment, i sempre justificant-ne el motiu.

Bé, aquest Pla es va fer. Va ser aprovat pel Govern i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 7 de setembre de 2006, "a l’efecte de la seva executivitat immediata". És, o era, un Pla amb l’objectiu posat en el 2025. 

Pel que afecta el Pallars, s’assenyala com a actuació prioritària "la intervenció estratègica en el tram que uneix Artesa de Segre i Vielha per Tremp, la Pobla de Segur i el Pont de Suert" i recomana la consideració de xarxa bàsica per aquest eix. La xarxa bàsica és la que dona suport al trànsit de pas i a l’intern de llarga distància, i inclou també les vies intercomarcals i intracomarcals d'una especial importància viària, segons defineix el Departament de Territori.

En l’apartat dedicat a la detecció de deficiències, en funció de diferents variables, apareixen el coll de Comiols i el de la Creu de Perves, com deficients en relació amb la seva velocitat de recorregut, i els qualifiquen de trams prioritaris d’actuació (en el 2006). Dins d’aquest mateix apartat s’afirma que "l’únic eix que encara no forma part de la xarxa bàsica de carreteres, essent camí mínim en temps entre punts bàsics del territori, en aquest cas capitals de comarca, és el de Tremp-Ponts-Cervera". Deficients, respecte a l’excés de longitud per carretera en relació a la longitud en línia recta, es troben els trams entre Pont de Suert-Sort-la Seu d’Urgell, Tremp-Coll de Nargó-Berga, Tremp-Solsona i la de Tremp-Cervera.

Resumint, el Pallars pateix un dèficit d’infraestructures viàries notable, reconegut en aquest document, apareixent Tremp repetidament en trams amb deficiències. 

La pregunta és per què no s’han executat aquests trams, amb el consegüent perjudici pels veïns de la zona. La resposta? Podem donar-hi moltes voltes, però, la realitat, evidentment és que no hi ha diners. I, si Catalunya és un dels territoris amb més pressió fiscal de l’Estat, on van a parar aquests diners? Cadascú que reflexioni.

Quan pensem en el futur que volem, hem de tenir ulls per veure, orelles per escoltar i una calculadora a la mà. Però, sobretot, informació i memòria per deixar de viure en la inòpia.