En els darrers temps -parlo de dos a tres anys cap aquí- estic veient com s’està transformant l’ambient del poble (Tremp), més aviat tranquil, i comencen a aparèixer comportaments que abans considerava propis de municipis més grans i de zones purament urbanes. Suposo que el fet que determinades maneres de comportar-se s’estenguin és normal, però no per habituals s’han de considerar acceptables.

No puc entendre que una nit de festa porti alguna persona a trencar branques dels arbres, com vaig trobar el matí de Sant Bonifaci. Es veia clarament com algú s’havia penjat d’una branca (de mides considerables) fins a trencar-la. Però no va quedar aquí. Es podia resseguir el rastre de petites branquetes arrencades, les quals encara avui es poden trobar a la vorera d’un carrer afectat.

Un altre cas, que no és nou, és l’agressió de pintures artístiques als murs de les cases. Fa pena veure com parets acabades de pintar, que donen un altre aire al poble, s’embruten amb gargots sense solta ni volta.

I què pensar de la quantitat d’ampolles, gots i bosses de plàstic que es llencen les nits als parcs de Tremp? Ningú pensa que l’endemà al matí nens petits aniran a jugar-hi?

És de sentit comú concloure que aquests comportaments no són acceptables i, com a tals, es prohibeixen a les Ordenances Municipals de Policia i Bon Govern del juliol de 1991, que apareix a la web de l’ajuntament.

Què els porta a cometre aquestes bretolades? L’avorriment? La manca de cultura de conservació dels espais comuns? El fet d’ignorar que això ho paguem entre tots amb els nostres impostos? 

La comunitat ha de prendre mesures per evitar aquest tipus de comportaments que poc a poc apareixen i que ben segur continuaran sorgint, si no hi posem remei. En el mateix sentit de falta de civisme i a propòsit de la moda dels patinets elèctrics, tots hem vist alguns usuaris que circulen per les voreres i a velocitats inacceptables. Aquest comportament afecta la seguretat dels vianants i més d’un hem patit un ensurt. 

Què hem de fer per resoldre aquests problemes? Una solució pot ser fomentar a casa i a les escoles el concepte de pertinença al lloc, què farà que els nens i joves protegeixen i respectin allò que senten que els pertany. I una cosa obvia: educar en el respecte a les persones, a les normes de circulació, en el respecte a la propietat privada i als espais comuns.

I l'administració, què hi pot fer, a més de fer valdre les Ordenances Municipals? L’any 1969, un professor de psicologia de la Universitat de Stanford va posar en marxa un experiment. Va abandonar al carrer, en dues localitats diferents, un cotxe de la mateixa aparença. Un al Bronx de Nova York i l’altre a Palo Alto, a Califòrnia, localitat d’un nivell alt de vida. El cotxe del Bronx va ser objecte de vandalisme al cap de pocs dies, mentre que el de Palo Alto es va mantenir quasi intacte.

Per continuar amb l’experiment, el professor va trencar un vidre a aquest darrer cotxe, comprovant que al cap de poc temps va ser saquejat i destrossat com el del Bronx. La seva conclusió va ser que el vidre trencat feia una sensació d’abandó i deteriorament que provocava una reacció vandàlica en una zona teòricament tranquil·la i segura.

L’any 1982 James Wilson i George Kelling van desenvolupar la Teoria de les finestres trencades, segons la qual els signes visibles de comportament antisocial creaven un entorn que l’afavoria. És a dir, l’existència de grafitis a les parets, de papers i excrements de gossos al carrer, portarà a més grafitis, més papers i més excrements. I les actituds incíviques portaran a més actituds incíviques, si no s’hi posar remei.

En definitiva, i essent evident que és un fenomen que s’està estenent i intensificant, caldria traçar un pla de tolerància zero que involucri tota la comunitat, l’administració i els ciutadans, per continuar gaudint d’una ciutat amable i tranquil·la.