En aquests dies de Festes hem vist com els pobles de les nostres valls revifen, es torna a veure gent als pisos i a les cases, s’obren la llum i els porticons de les finestres... però això no és més que un miratge: arriba el dia de Reis i s’ha acabat, tornem a la trista realitat. Molts habitatges s’usen només 30 dies l’any, i altres ni això. 

Segons dades de l’Idescat de 2021 (les últimes publicades) al Pallars Jussà hi ha 5.664 habitatges principals i 6.328 no principals; al Pallars Sobirà la situació encara és més escandalosa, ja que hi ha 3.189 habitatges principals front 5.251 llars que no són de primera residència. 

Entre tant, treballadors, de temporada la majoria, però també fixos, no troben cap habitatge per viure, ni per portar les seves famílies. 

Els nostres joves, quan volen independitzar-se de la llar dels pares, o tornen al Pallars després de formar-se a la ciutat, cerquen un habitatge de lloguer digne a un preu assequible i van passant els mesos sense trobar-ne cap.

I el mateix passa amb els estudiants que venen de fora als nostres instituts i que tanta vida donen als nostres pobles i garanteixen que es mantinguin i s’ampliïn cada cop més els nostres serveis educatius.

L’alternativa: queda’t a casa dels pares si tens la sort de que visquin aquí, malviu a un càmping o a una caravana o, el que succeeix amb més freqüència, marxa del Pallars perquè aquí no pots viure amb unes condicions acceptables.  

Als mitjans llegim que al febrer entrarà en vigor la Llei d’Habitatge que limitarà els preus del lloguer a Catalunya als 140 municipis que la Generalitat considera zones de mercat residencial tensionat (Tremp i Sort, en el nostre cas). Em pregunto, però, si aquesta mesura, limitar els preus del lloguer a les nostres dues capitals de comarca, pot ser una solució al nostre problema. 

Potser la llei tindrà efectes positius en alguns casos, però sense un parc públic d’habitatge de lloguer social i unes polítiques decidides que incentivin el lloguer privat dels pisos per a l’ús d’habitatge habitual, que posi al mercat de lloguer molts pisos avui tancats i que, per tant, pressioni a la baixa el preu dels arrendaments, crec que, almenys als Pallars, el problema no se solucionarà en absolut, perquè amb això no hi haurà més pisos disponibles per llogar com habitatge habitual a preus raonables; i que no succeeixi just el contrari...

Això demostra que no solament hi ha un dèficit en el nombre d’habitatges de lloguer social, sinó que també hi ha un problema amb els tenidors, els propietaris, que tenen molt pocs estímuls per optimitzar l’ús dels seus pisos i, per contra, ho tenen molt fàcil per no fer-ho, ja sigui mantenint els pisos buits sense cap penalització fiscal, ja sigui desviant la finalitat principal de qualsevol llar, que és que hi visqui la gent, cap a alternatives que avui són més lucratives, com el lloguer de temporada, l’habitatge turístic, etc, però que en definitiva, no fan poble.

Alguns diran que sí que hi ha de pisos de lloguer, però que els hi fa por arrendar-los a segons a quin perfil de llogater. Altres que et diran (com diria Aznar) que ningú m’ha de dir a quin preu llogo la meva vivenda. Però el cert és que tothom té dret a un habitatge digne i que el fet que passegem la major part de l’any per pobles fantasma és un despropòsit.

A tot això, els ajuntaments dels Pallars, no poden fer polítiques actives de promoció de l’habitatge social perquè els seus migrats recursos econòmics els han de destinar a prestar serveis sobredimensionats per tal que arribin també a un nombre de població flotant, de segones residències, de pisos turístics, etc, molts cops superior als dels veïns que hi viuen tot l’any, i que tot i que només estiguin quatre dies al Pallars, exigeixen serveis de primera divisió pagant impostos de tercera regional perquè, precisament, “no hi vivim tot l’any” o perquè, tot plegat, “pel poc que pugem no hauríem de pagar”...

I així estem! Buscant el Tamarro!*

*Per si algú no sap el que és, el Tamarro és allò que no existeix i fem veure que hi és; és a dir, pisos de lloguer per viure-hi al Pallars.