Al novembre passat, quan vaig publicar el meu primer article d’aquesta sèrie al diari Pallars Digital, vaig parlar de l’amnistia, que llavors només era una proposta legislativa embrionària, de la qual no podíem saber quin contingut tindria finalment, ni si s’acabaria aprovant. Ara, després de mesos d’incertesa, ja tenim Llei d’amnistia, però el problema de la repressió està lluny d’estar resolt.

Veiem que la cúpula judicial, no solament està “emprenyada” per l’amnistia, com era de preveure, sinó que, a més, es manifesta obertament contra el que ha estat aprovat per les Corts Generals del l’Estat on, segons la Constitució que només defensen quan els hi convé, resideix la sobirania popular; mentre duen a terme, sense vergonya i sense amagar-se, tot un seguit d’accions per no aplicar la llei que no els agrada, tot adobat amb ingents dosis de bilis i histrionisme per part d’uns jutges que, tot i que segurament són una minoria dins del col·lectiu judicial, són els que monopolitzen des de sempre els òrgans de govern de la judicatura i copen les més altes instàncies judicials, demostrant el que ja fa temps que intuïm; que l’estat espanyol és una critocràcia, un govern dels jutges que ofega la sobirania del poble i trenca el més que desitjable equilibri de poders a l’Estat.

L’actitud d’aquests jutges que parasiten les més altes instàncies judicials de l’Estat, però, no és només un reflex d’un corporativisme secular, sinó que té un clar biaix polític, ja que és ben sabut que la cúpula judicial espanyola és només una de les manifestacions de com d’arrelada està l’extrema dreta als poders de l’Estat (n’hi ha d’altres: la policia patriòtica, sectors de l’exercit, bona part de les empreses de l’IBEX, etc).

En aquests, com en altres àmbits de la societat espanyola, mai no hi ha hagut cap transició. Només cal recordar que la Audiència Nacional va ser creada el mateix dia que es suprimia el Tribunal d’Ordre Públic (el tristament famós TOP franquista) i que la substitució d’un òrgan judicial per un altre va ser només un canvi de nom, perquè es van quedar els mateixos jutges, amb atribucions similars i tot de tics autoritaris que no han desaparegut. És una anomalia jurídica sense comparació en els estats del nostre entorn, però fa molts anys que dura i, tot sembla indicar, que la continuarem patint durant molt de temps.

Però el que és realment preocupant és que aquestes anomalies ja no causen estupor a ningú; ja les tenim normalitzades, igual que el ressorgiment d’una extrema dreta sense complexos, que presumeix públicament de racista i autoritària, i no amaga la seva homofòbia, ni el seu masclisme, però que gràcies al seu discurs populista està calant en la societat europea, catalana i pallaresa.

Així només cal veure les dues eleccions d’enguany; les catalanes del maig i les del juny al Parlament europeu. Analitzant el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya ens adonem que, pel que fa al Pallars, a les de l’any 2021 hi va haver 206 vots a partits declarats d’extrema dreta, mentre que a les de 2024 han estat 622, més del triple! I en les eleccions al Parlament europeu, l’any 2019 van ser 64 vots i aquest any 196, també més del triple. Tot i que els números absoluts semblen menys alarmants, el cert és que la proporció és la mateixa tot i la baixa participació d’aquest comicis europeus. 

Hem de tenir clar que s’ha de combatre l’extrema dreta, o aquesta ens aniquilarà a tots plegats. El problema és esbrinar com fer-ho en una societat com la nostra, on les fakenews estan a l’ordre del dia gràcies a Internet i la poca capacitat crítica que tenim la majoria de les persones, que ni ens molestem a contrastar la veracitat de les notícies sinó que simplement fem clic al titular i ens fem ressò d’arguments fal·laços pel simple fet que ens cridin l’atenció. 

No sé si a la tornada de l’estiu es veurem abocats a noves eleccions, les catalanes o les de l’Estat, o a les dues, però estaria bé que poguéssim revertir el creixement del vot a l’extrema dreta, com si ja tots haguéssim oblidat el que passava quan governava durant aquells temps tant obscurs…

Pensem-hi.

Bon estiu!