Estem cansats, exhaurits, esgotats, fatigats, afeblits, aplanats, rebentats, lassats, desfets, aixafats, decandits, defallits, farts, avorrits, fastiguejats, atabalats, amoïnats, pesats, fastiguejats i tots els altres adjectius que puguem trobar a qualsevol diccionari de sinònims quan ens diuen que tornem a anar a eleccions.

Comencem doncs campanya electoral, si és que mai hem deixat d’estar-hi, amb les eleccions al Parlament i després, al juny, les Europees, així ens plantarem, amb sort, a l’estiu amb la formació de Govern de la Generalitat.

Als darrers anys portem una mitjana de dos comtesses electorals per any, i la desafecció política és cada vegada més evident, però el cansats fan la feina i, malgrat que a alguns els molesti que votem, hem d’exercir el nostre dret de votar un cop més, per molt tips que estiguem. 

Qui no voti, que desprès no es queixi del resultat o dels pactes post electorals.

Fent un cop d’ull a la participació de les tres darreres eleccions al Parlament (2015-2017-2021) s’observa que la participació al Pallars ha estat més alta que la mitjana a Catalunya i també es constata que el vot ha anat a parar majoritàriament a les opcions polítiques independentistes.  

En aquests moments, més que mai, els pallaresos no podem ser còmplices d’aquells que varen beneir un 155 contra les nostres institucions (i que, de fet, van tenir una participació entusiasta i pro activa alhora d’aprovar-lo), desposseint-nos del nostre autogovern. 

Ara diuen que volen governar-nos, que treballaran per Catalunya, però hem de preguntar-nos: quin respecte tindran per les nostres institucions aquells sucursalistes que avalen el que diu l’amo de Madrid? 

Estem desil·lusionats amb els partits independentistes, sí; no ens agraden, no ens sentim identificats, volem castigar els nostres representants perquè ens sentim decebuts... Aquests sentiments són legítims, però el que ja estem sentint per part dels que es proclamen triomfadors és que han guanyat Catalunya i que han acabat amb l’independentisme. 

Cal no oblidar que aquests són els mateixos que al 2017 aplaudien a l’hemicicle del Parlament quan, als diputats i diputades de Junts pel Sí i de la CUP, ens deien que ens portarien a la presó, perquè per a ells és un delicte complir amb un programa polític que havia estat votat majoritàriament pels catalans.

I tampoc podem deixar de banda que han estat còmplices de la repressió contra l’independentisme exercida per tots els poders de l’Estat, tant els legals com els il·leGALs.

Front aquesta gent hem de reivindicar el nostre compromís per una Catalunya lliure i reeditar campanyes com la de I’m a catalan with a vote and I’m not afraid to use it, idea del dissenyador Josep Maria Ganyet i l’il·lustrador Jordi Calvís, inspirat en una escena de la pel·lícula “Pulp Fiction”.

Doncs això, com deia el lema d’aquella campanya: "sóc una catalana amb un vot i no em fa por usar-lo".