Habitem un territori (Pallars) que podria ser autosuficient en producció d’energia elèctrica, per la seva orografia, geologia i pluviometria i també gràcies a l’enginyeria civil desenvolupada fa més d’un segle, que va saber aprofitar l’aigua de les capçaleres de les valls per a generar energia elèctrica. Les obres faraòniques que es van fer a moltes de les nostres valls es van endur moltes vides, un episodi fosc, massa vegades silenciat, i també van suposar un canvi paisatgístic ja que la llum es produïa aquí, però havia de ser transportada cap a les grans ciutats catalanes que la requerien per a industrialitzar-se: línies d’alta i molt alta tensió, embassaments, preses, canonades, estacions transformadores, pobles sorgits del no res amb edificacions industrials... 

L’energia és un sector estratègic que hauria d’estar controlat 100% pel sector públic per poder ser realment un dret per totes les persones. Però avui això no és així. Potser cada cop en som més conscients ja que el control energètic està desencadenant guerres imperialistes i amenaçant l’abundància en la que hem viscut durant molts anys, però seguim dins la roda, cada cop més precària.

Tornant a casa, les empreses que controlen la generació elèctrica (i també el transport, la distribució i la comercialització) són grans multinacionals que, a banda de servir de portes giratòries de la classe política espanyola i catalana, ingressen anualment beneficis milionaris explotant l’aigua de les nostres valls. Uns beneficis que haurien de poder-se reinvertir al territori per generar activitat econòmica diversificada, per ajudar a frenar el despoblament, per exemple. El tema és complex, perquè, com sempre, qui fa la llei fa la trampa. 

Mentre la ciutadania cada cop som més conscients de la crisi energètica i de recursos que patim, costa pressionar als qui “controlen el món” perquè canviïn el rumb. I és que hem de ser conscients de qui governa les nostres vides, les empreses de l’oligopoli energètic, malauradament en connivència de cacics locals que solen governar els nostres municipis. Les grans empreses que aquest hivern deixaran moltes famílies sense subministrament elèctric per no poder fer front al pagament de les factures de la llum i que ens aboquen a una pobresa energètica persistent. 

A la Vall Fosca, hi ha la problemàtica afegida de l’incompliment del Contracte de 1927, on Endesa fa anys que coacciona a les veïnes beneficiàries d’aquest contracte històric (que té a veure amb la sessió de terrenys per a construir la primera central hidroelèctrica de l’Estat) perquè cedeixin en la defensa dels seus drets històrics defensats pels seus avantpassats: un preu pactat per kilowatt des de fa gairebé un segle, que amb el pas del temps s’ha fet molt avantatjós per les veïnes. 

I ho fan des de fa 14 anys, enviant-los cartes amenaçadores reclamant-los deutes il·legítims i desorbitats i tallant la llum de comptadors de veïns que liquiden religiosament el que han de pagar a l’empresa segons el Contracte de 1927 existent i vigent. Malauradament fa temps que els talls de llum s’han fet efectius i que s’executen sense escrúpols, per via remota aprofitant que ara ja tots els comptadors són electrònics. Uns talls que han provocat seriosos greuges a persones de la tercera edat que viuen soles, persones amb pocs recursos, persones amb canalla petita de la vall i fins i tot a persones amb sentències judicials favorables deixant-los sense subministrament fins a una setmana. Tot per fer valdre la llei del més fort, la llei dels rics, la llei del capital. 

Per la via dels talls de llum, Endesa està obligant a les veïnes a signar un nou contracte de subministrament a canvi de reestablir-los el servei. Una situació en la que l’equip de govern també n’ha pres partit, com sempre, a favor de l’elèctrica i no de les veïnes. I és que enmig del conflicte, acaben passant per les seves línies telefòniques els casos dels talls de subministrament, essent els tinents d’alcalde de l’equip de govern de l’ajuntament de la Torre de Capdella qui decideixen davant l’empresa el reenganxament o no d’un servei bàsic com és el dret a l’electricitat.

Aquest només és un exemple del què passa en una petita vall del Pirineu que es fa autoanomenr la “vall de la llum”, una paradoxa de les grans: que essent un municipi amb sis centrals hidroelèctriques produint energia renovable, els representants del poble actuïn tallant la llum de veïns i veïnes que defensen els seus drets. Potser és per això, per la vergonya de no haver sabut des del consistori resistir la batalla de l’oligopoli en favor de blindar la sobirania energètica d’aquest petit racó del Pirineu.

Aquest és un exemple de molts altres antics contractes i convenis, com el del Comú de Particulars de la Pobla de Segur o la situació dels ex-treballadors de FECSA. I és que això no va de privilegis sinó de defensar els drets dels territoris que alberguen i van cedir terrenys per a la construcció de les infraestructures hidroelèctriques. No tenim restitució territorial i els pocs drets que es mantenien ara es veuen volatilitzats per fer créixer encara més els beneficis econòmics de les grans energètiques que ens collen a totes cada final de mes.

Amb això no vull dir pas que perdem l’esperança, ans al contrari, hi ha moltes oportunitats per poder aconseguir una sobirania energètica real, que si ens centrem en el sector elèctric, necessàriament ha de passar per aconseguir el control públic de la producció, la distribució, el transport i la comercialització. La creació de l’energètica pública del Govern de la Generalitat havia de ser una oportunitat, però ara ja hem vist que potser hi ha massa interessos en joc i que aquesta empresa no donarà solució a aquestes problemàtiques i acabarà sent una menjadora més de diners públics i de recol·locació de polítics retirats.